PRIMERS GRUPS VALENCIANS AUTÒCTONS EN LA TRANSICIÓ
A la fi dels anys 70 el teatre de la nostra terra era bàsicament actoral. Els grups que feien teatre en valencià estaven lligats a les falles o al teatre independent.
Amb l’aterratge de grups argentins com LOS DUENDES i BAGATELA, que procedien de l’escola d’aquell país, es veuen més funcions de titelles. Ara bé, exporten una manera de fer que durant anys va ser considerada com la “única”.
El primer grup autòcton amb vocació titellaire, BAMBALINA TITELLES, naix a Albaida l’any 1981 i mostra un alt interés per posar en escena titelles i actors. El segon, TEATRE BUFFO, provenia d’una experiència pedagògica al «LABORATORIO DI PUPAZZI» del Istituto Leopardi de València, en 1983.
Abans, altres grups com a L’ENTAULAT i el GRAN FELE havien posat en escena espectacles amb titelles, com El Gegant del Romaní o 20.000 Legües de Viatge Submarí, del col·lectiu COLLVERT, si bé com a grups, continuaven amb les seues propostes de teatre d’actors i de circ.
Qui eren els contractants dels titelles en aquells temps?
Alguns dels nous Ajuntaments (mitjançant empreses) per a festes, la Diputació de València i sobretot, la Caixa d’Estalvis de València (BANCAIXA) que en la seua Obra Social portava funcions de titelles als “col·les més necessitats” i als pobles, quan obria una sucursal, per a donar-se a conéixer.
Però l’esdeveniment més important quant als titelles a València va ser, en 1985, el muntatge propiciat per la sala ESCALANTE, amb la producció del clàssic Tirant Lo Blanc. Tota una fita per als titelles en la C.V. i que van realitzar L’ENTAULAT i LOS DUENDES.
Curiosament, alguns titellaires que van participar d’aquell muntatge conformen hui dia, dos grups valencians de renom: LLUERNA TEATRE i EDU BORJA, que són al mateix temps dels pocs grups que creguen els seus espectacles en valencià i que van fundar en 2005, al costat del TEATRE BUFFO, l’Associació Professional de Titellaires Valencians (APTV).
Important va ser també, convéncer a la nova administració de meitat dels 80, que s’havia de donar suport a el teatre de titelles. Així que, 2 dels 4 Premis de Producció de la Generalitat Valenciana van donar suport econòmic a les creacions La Cova del Gran Banús (1986) de BAMBALINA TITELLES i El jugador de Petrer (1986) de TEATRE BUFFO, inspirada en l’homònima obra de l’escriptor Enric Valor.
I ara que les companyies tenien obres per a mostrar, es trobaren amb les dificultats de no comptar amb llocs on representar les seues reeixides creacions… Així que, van haver de presentar-les en sales d’actes, gimnasos d’instituts, llars parroquials, etc… perquè les infraestructures de les Cases de Cultura eren inexistents.
Altres grups de titelles van fer eclosió en l’escena valenciana: LA CARRETA TEATRE (1985) d’Elx, LLUERNA TEATRE (1989) amb Vols un güisqui, Joe? un muntatge de café-teatre per a adults i a més, el solista EDU BORJA (1989).
Entretant s’havien produït fenòmens molt decisius per a les futures companyies de titelles:
– L’aparició del Circuit Teatral Valencià, que suposava un possibilitat d’exhibició i que va proporcionar una fórmula de producció, basada en la “precontratación de l’espectacle en creació” i a la qual s’acollirà Aladí (1990) de BAMBALINA TITELLES, un muntatge de marionetes de fils, que va girar per tot el Circuit.
– La Mostra de Titelles de la Vall d’Albaida, que en ser comarcal, va suposar una certa descentralització de la ciutat de València… En aquells dies acollia les estrenes de les companyies valencianes i que per això es va convertir per algun temps en l’aparador de les propostes artístiques d’ací.
Important va ser també, convéncer a la nova administració de meitat dels 80, que s’havia de donar suport a el teatre de titelles. Així que dos dels quatre Premis de Producció de la Generalitat Valenciana van donar suport econòmic a les creacions La Cova del Gran Banús (1986) de BAMBALINA TITELLES i El jugador de Petrer (1986) de TEATRE BUFFO, inspirada en l’homònima obra de l’escriptor Enric Valor.